Podem conviure amb el turisme?

Cada cop la gent som més conscients del pes que el turisme té a la nostra vida. Com a consumidors, viatjar i fer estades curtes en altres llocs d’ensomni o on practicar les activitats d’oci i esport preferides és una pràctica que ha anat agafant un paper important en el nostre dia a dia. Podríem dir, que fem el turista, quasi fins i tot a casa nostra. Quan passegem per les nostres ciutats o per les nostres comarques ja no ho fem perquè volem sentir-nos a casa o perquè hem de desplaçar-nos, com feien els nostres pares o els nostres avis, si no que  ara també mirem els llocs que ens són familiars amb ulls de turista, esbrinant on s’ha fet res nou, buscant l’experiència de gaudir de llocs emblemàtics i/o especials, gaudint de moments d’oci en els mateixos establiments i serveis que ho fan els turistes de fora.

Amb aquesta mirada nova que projectem sobre el nostre entorn quotidià, com diu Urry, també influïm en allò que s’hi pot fer i els responsables de planificar, les administracions, com també els inversors acaben adaptant l’entorn en un nou espai de consum. Aquesta reflexió pot semblar exagerada, però si hi pensem no te res de falsa. La pràctica del turisme com a consum permanent al llarg de l’any ens ha arribat a condicionar, fins i tot la manera com vivim a casa nostra.

Per això, destinacions de turisme urbà, com Barcelona, han acabat tenint una transformació molt més agressiva i intensa del que es podria haver pensat als inicis del gran èxit i les primeres afluències massives de turistes conseqüència de l’èxit dels Jocs Olímpics del 1992. En un viatge a Nova York, vaig poder observar ja a meitats dels 90 el mateix efecte. Com costava identificar la frontera entre la ciutat turística de Manhattan i la ciutat de negocis o la ciutat no turística. Això havia l’havia convertit en un espai turístic a manera de parc temàtic.

Les ciutats i els llocs turístics, en  general, les transformem les persones i cada destinació ho farà d’una manera o altra i per unes circumstàncies o altres, però, al cap i a la fí, sense la participació de les persones que viuen als llocs, aquests no es transformen. Per tant, com a consumidors som turistes que impacten a les  destinacions que visitem, però també influim en la transformació del nostre espai i alhora en som receptors de les conseqüències. Les polítiques que es fan per transformar les destinacions són fruit de la interacció dels seus ciutadans a l’hora d’escollir els polítics, i les inversions que es fan són conseqüència de les polítiques (actives o passives) dels òrgans de govern del lloc.

En el reportatge del programa “30 minuts” de TV3 del passat diumenge 29 de setembre, sembla que els ciutadans són víctimes d’un mal que sorgeix de l’especulació i de la mala gestió dels polítics, però sense treure’ls raó en quan a víctimes, cal no portar-se a engany i reconèixer que en la transformació de Barcelona la voluntat dels sues ciutadans hi té molt a veure. En  l’elecció dels seus òrgans de govern, en la col·laboració amb els especuladors a l’hora de vendre els edificis, en la passivitat i tolerància per interès en mantenir el lloc de treball, etc. És evident que les autoritats han de vetllar pels ciutadans i els seus interessos, però fins i tot quan tenim polítics compromesos i molt actius com Itziar González, ex-regidora de l’Ajuntament de Barcelona,  tampoc poden frenar l’impuls que s’ha generat a partir d’un esdeveniment tant poc sospitós aleshores com l’organització d’uns Jocs Olímpics. Avui, i sobretot arran del fenomen de transformació que ha sofert Barcelona, totes les ciutats que es presenten a organitzar uns JJ.OO: ja saben quin impacte i beneficis en poden treure.

Com a conclusió, la resposta a la pregunta que dona títol a aquest post és que la qualitat de la coexistència amb el turisme és la que els seus ciutadans volen. Les protestes que es veuen al reportatge de TV3 és acció ciutadana que està influint també en la transformació de la ciutat, com les denúncies que fa aquell veí del casc antic sobre els abusos en els apartaments turístics i la inacció de l’ajuntament. És evident que les accions dels ciutadans poderosos (polítics o empresaris que s’organitzen en lobbies) són més efectives i es notes més (només cal escoltar el que diuen alguns dels entrevistats i veure com les políiques s’han acabat adequant als seus interessos), però això és també perquè hem decidit viure en aquest sistema, que malgrat no ens agradi a molts, tampoc aconseguim canviar bé perquè no sabem com o perquè no tenim prou força ara per ara.

Altres formes de turisme són possibles i aprofitant que aquesta setmana se celebra el Congrés de Turisme Responsable a casa nostra, només apuntar que el turisme responsable només es pot assolir si canviem la mentalitat del turista (és a dir la nostra també) i la dels ciutadans. Si volem un turisme menys agressiu i especulador a casa nostra hem de començar per no consumir el mateix turisme a casa dels altres. El turisme depredador, el turisme massificat, el turisme com a consum d’una “commodity” o bé de primera necessitat, tal com el consumim avui, només pot ser irresponsable. Lligar exclusivament la riquesa al consum és un error i hi ha altres maneres de que les societats visquin bé i amb dignitat i hi ha teories econòmiques proposades ja fa anys que serien alternatives. En un dels meu posts vaig parlar de l’abundància frugal com a alternativa de consum, el que podria suposar com a inici d’una reflexió sobre una nova manera de fer turisme.

About Oriol

Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Lecturer of the Department of Economics and Business Administration Universitat Oberta de Catalunya - Barcelona- Spain
This entry was posted in Destinations, Greening, Greening, Tourism. Bookmark the permalink.

2 Responses to Podem conviure amb el turisme?

  1. Carles Mera says:

    Tens tota la raó Oriol, m’agradat el teu post. Jo visc a Ciutat Vella i el reportatge del 30” va impactà a tots els veïns del barri. El turista influeix en tot allò quotidià dels veïns, però com tu bé apuntes, molts veïns i empresaris han estat els primers en treure partit de les necessitats dels turistes i transformar el nostre entorn.
    És realment penos veure com tenim el nostre litoral de construït i massificat i lamentablement sembla que vulguem reproduir aquest tipus de turisme a les nostres ciutats. Cal reflexionar tots plegats i cercar solucions per educar i conviure ciutadans i turistes.

    • Oriol says:

      Gràcies Carles. El turisme que volem l’hem de construir entre tots i no s’hi val a amenaçar amb pèrdua de llocs de treball. Els que més hi guanyen no els preocupa els llocs de treball.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s