Enoturisme a Catalunya

L’enoturisme és una modalitat de turisme que es basa en una experiència d’aprenetatge a través de la visita als cellers i les vinyes en un viatge tot immergint-se en la cultura, el territori i les tradicions viti-vinícoles d’una destinació. Els graus d’aprenentatge depenen de l’interès i la voluntat del turista, així com dels coneixements que tingui d’aquesta cultura. Sense cap mena de dubte, l’enoturisme és una de les maneres més interessants i agraïdes de conèixer un país, així com també ho és el turisme gastronòmic directament lligat a l’enoturisme. totes dues estretament lligades al turisme cultural

Catalunya és reconeguda mundialment per la seva cuina i a les millors guies de viatge hi consten rutes pels nostres restaurants estelats amb els premis més prestigiosos, en canvi els nostres vins no tenen el mateix ressò. Ens podriem preguntar si és qüestió de les marques dels nostres vins que no tenen prou difusió? Si ens fixem en Torres, Freixenet o Codorniu, són marques internacionalment conegudes, però crec que poc relacionades amb Catalunya i , en canvi sí amb Espanya. Això fa que el turista que ens visiti no sàpiga que a pocs quilòmetres de l’aeroport del Prat té una de les regions viti-vinícoles més importants d’Europa en producció de vi on tenen els seus cellers aquestes tres marques.

Quan parlem dels nostres vins, si ens fixem en la quantitat, la majoria d’ampolles les  produeixen probablement aquestes tres marques, però si pensem en la varietat, hi ha centenars de cellers petits a Catalunya que fan vins excel·lents, molts d’ells coneguts pels grans experts mundials i que han rebuts premis internacionals. Un exemple seria la gran fama internacional que han adquirit en la darrera dècada els vins del Priorat i que ha atret molts visitants a aquesta comarca. Tot i això, però, no podem dir que tingui el mateix nivell de reconeixement que la cuina catalana entre el turista mitjà .

Les nostres D.O. són petites i molt nombroses, però tenen un gran arrelament a la cultura i al territori pel que és lògic que les autoritats turístiques hagin volgut posicionar-les en el mercat internacional:  Cal reconèixer-ho, però, que l’èxit ha estat minço. De la mateixa manera que la marca turística Catalunya ha acabat aprofitant la seva associació a la marca més coneguda mundialment de Barcelona, les D.Os catalanes i els nostres vins de cellers més petits i no tant coneguts mundialment s’haurien d’associar i aprofitar de la inèrcia que les grans marques del vi  ja tenen al mercat. I aquestes gras marques haurien de treballar per vincular-se més a Barcelona i a Catalunya.

Els que hem tingut el plaer i la sort de conversar al voltant d’una taula bevent una  copa d’un bon vi negre amb els cellerers petits catalans, sabem que un dels problemes per aconseguir això rau en la dificultat que hi ha en unir esforços i convèncer als demés cellerers petits a treballar units i fer-ho també amb els grans. Ja hem avançat molt en el sentit de que els cellers apreciïn els avantatges de l’enoturisme, però ara cal que entenguin que en un mon global i dominat per la hiper-informació que hi ha a Internet, ningú els ubicarà si van sols. Potser la crisi aconsegueixi llimar les asprors i les diferències. No hi ha dubte que val la pena de provar-ho.

Quan fem enoturisme a l’estranger, normalment anem a visitar regions conegudes o on hi ha els cellers de marques de prestigi. No cal oblidar-ho l’enoturisme se centra en el vi i menys en el territori. Descobrim i apreciem el territori a través de l’esquer del vi. Per això, no podem pensar que sense assolir el prestigi dels nostres vins podrem atraure visitants als nostres cellers. I com hem dit, les D.O.s no aconsegueixen aquest efecte de crida i prestigi. Caldrà, doncs buscar formes de presentar els nostres vins al mercat aprofitant marques. Cal poder ssociar els nostres vins a la bona cuina que fem a casa.

Molts ens preguntem perquè a les cartes de la majoria de restaurants de casa nostra hi ha un nombre tant baix de vins catalans. Aquest dèficit no es pot justificar per la seva manca de qualitat , ja que tenen un nivell competitiu d’entre els millors. Dos fets són indubtables. La majoria dels cellers petits produeixen poques ampolles, pel que els més prestigiosos acostumen a vendre-les abans a l’estranger, perquè allà en paguen un preu més alt que a casa. Hi ha, però,  molts altres cellers que produeixen vins de qualitat més barats, els quals podrien constar a les cartes dels nostres restaurants.

Crec que és el el treball de col·laboració i en les estratègies de cooperació on el turisme aconsegueix millors resultats.  Per això, recordo l’important contribució dels dos primers congressos catalans de la cuina celebrats els anys 80 i 90 del segle passat per generar les bases perquè avui la nostra cuina sigui un referent mundial. Aquells dos congressos no varen ser tant cars, però si que estaven portats amb l’entusiasme i l’empenta de persones de gran vàlua que varen ser capaços d’unir i connectar molts petits restaurants, associacions de restauradors locals, comarcals i provincials al voltant dels congressos per aconseguir un ressò i establir unes plataformes de debat i intercanvi de coneixement suficients com perquè grans cuiners acorreguessin liderar el canvi.

Ja fa uns quants anys que segueixo el turisme del vi a Europa i a casa nostra i,  he de reconèixer-ho, he vist canvis interessants però massa petits pel potencial turístic de les nostres vinyes i els nostres cellers. Hem avançat poc des d’aquelles visites guiades a les caves Rondel o Freixenet dels anys 70 i 80 del segle passat (i d’abans) amb autocars farcits d’estrangers provinents dels pobles turístics de la costa. L’oferta encara és poc creativa, el compromís del sector és encara poc representatiu i l’oferta resulta poc important tenint en compte el potencial turístic de Catalunya. Com deia al principi, l’enoturisme és una experiència que ens apropa al territori, a un dels seus productes més exquisits, com és el raïm i a la cultura popular que en fa un vi de manera artesanal. Hem de ser capaços de saber oferir productes altament competitius i enriquits per la nostra creativitat, superant allò que s’ofereix a d’altres destinacions  menys mediterrànies, que han sabut, però posicionar-se mundialment com a destinacions enoturístiques. La gran quantitat d’àmfores romanes trobades arreu d’Europa provinents de Barcelona ens parlen de l’èxit del vi que es feia aquí fa dos mil anys, encara que aleshores la qualitat no era molt alta, segons sembla. Als supermercats europeus, però quan trobo un vi català es diu “Barceliño” i porta l’etiqueta decorada amb un mosaic de Gaudí. No cal dir que això provocaria a qualsevol que apreciïi els nostres vins una gran vergonya. Crec que ho podem fer molt millor!

About Oriol

Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Lecturer of the Department of Economics and Business Administration Universitat Oberta de Catalunya - Barcelona- Spain
This entry was posted in Open Thought. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s